Polémica en Tavernes por una entrevista de trabajo «machista e intolerable»

El grupo popular en el Ayuntamiento de Tavernes ha condenado, y pedido explicaciones, por una entrevista de contratación de personal que mantenía el concejal de Transparencia en este Consistorio, Enrique Chofre, con una aspirante a técnica de comunicación y coordinadora de la emisora de radio local. Los populares tildan la actitud del edil durante la entrevista de “machista e intolerable”.
La portavoz del PP, Eva Palomares, se hace eco de la denuncia que la propia aspirante realizaba en las redes sociales, donde aseguraba que, más allá de la experiencia laboral y méritos, el concejal tuvo más en cuenta el hecho de que era madre de un niño pequeño a la hora de valorarla como candidata.

Sobre esta polémica entrevista hemos querido hablar con el aludido, que no ha podido atender esta mañana a nuestros micrófonos, pero ha señalado que sus explicaciones también las había hecho públicas en las redes sociales. El concejal de Transparencia afirma que esta versión de los hechos “no se corresponde con la realidad”, y que la imagen que se ha intentado dar de él “difiere mucho de quién es, tanto en lo personal como en el campo profesional”.
Enrique Chofre revela además que las todas las entrevistas que realizó para este puesto mantenían un mismo guión, un proceso de selección en el que participaron otras 6 mujeres y 5 hombres, y que ninguno de ellos se quejó al respecto. La idea era poder comparar con un mismo criterio todas las evaluaciones de los candidatos.

Tanto la aspirante al puesto de trabajo como el concejal se han hecho eco de la polémica en sus redes sociales. Así la joven hacía pública su denuncia con el siguiente escrito el pasado 31 de diciembre:

«Fa unes setmanes vaig ser citada per fer una entrevista de feina a un ajuntament, per a un lloc de Tècnic/a de Comunicació i de Coordinació d’emissora de ràdio municipal. L’encarregat de fer l’entrevista era el regidor de Comunicació (en principi havia d’estar l’alcalde, però es veu que va decidir delegar-li la seua confiança). L’entrevistador va anar directe al gra. Primera pregunta: “Tens fills?”. Contestació: “Sí, un”. Segona pregunta: “Quina edat té?”. “Dos anys”. A partir d’ahí, tots els comentaris d’aquest personatge anaven a parar al mateix tema i, encara que dissimulava preguntant alguna cosa sobre el meu currículum, sempre tornava al mateix: tens marit?, de què treballa?, s’encarrega del xiquet?, jo no sé si tens mare o algú que t’ajuda a criar el teu fill, és que jo també sóc pare i sé que en l’edat que està el teu fill et necessita, és que igual la feina no et deixa passar temps amb el xiquet… O perles com “veig que tens formació en edició de vídeo, Photoshop… això que és, perquè el teu marit és dissenyador?”. Mentre, prenia nota. De tot el que li interessava. En lletra ben gran: fill, 2 anys, marit. A això quedava reduït el meu currículum i la meua experiència laboral. Davant la meua insistència, cada cop més seca, de contestar a aquests comentaris que no era cap problema, que sabia de què anava la feina perfectament i que em podia organitzar, va intentar justificar-se (?). De fet, diria que va intentar convèncer-me que era “pel meu bé”, “que ho preguntava perquè sabia la feina de què anava”, “que igual em resultava pesat”. Que “ells” (clar, hi ha més com ell en eixe ajuntament, sinó no estaria on està i donant la cara per la institució), que “ells no tenien cap problema en contractar una dona, que de fet este lloc l’ocupava una xica que s’havia quedat embarassada i tot”. Uauuuuu. Gràcies pel comentari. Ara ja queda tot clar».

Tras difundirse este texto por redes sociales el concejal aludido también publicó su respuesta en su Facebook el pasado 2 de enero:

«TRISTESA i PREOCUPACIÓ. No puc ser alié a les acusacions que sobre mi s’han abocat en aquests dies en xarxes socials. El masclisme i la discriminació de gènere em pareixen assumptes d’una especial importància i gravetat que s’han de tractar amb molta cura i rigor. Des del govern municipal, mitjançant la regidoria d’igualtat, hem treballat de valent en aquest aspecte per aconseguir l’eradicació de qualsevol tipus de conducta masclista i discriminatòria en la societat i és tasca de tots que poc a poc anem fent passos endavant en aquest sentit. És per això que em pareixen molt greus les acusacions fetes sobre mi, i em sorprenen d’una manera molt desagradable. D’allò que se m’acusa, he de dir que no és cert. Els comentaris fets no són correctes i el que més m’entristeix és la intencionalitat en què estan descrits. Durant l’entrevista es va parlar de moltes coses, buscant aclarir alguns aspectes curriculars i d’altres extracurriculars però importants de cara al coneixement dels candidats i que estos conegueren les característiques singulars del lloc al qual optaven. Les entrevistes estaven guionitzades, per tal de poder després comparar les valoracions de tots els candidats i candidates amb els mateixos criteris i igualtat. Van participar 12 candidats i candidates (7 dones i 5 homes) i amb tots es va seguir un guió semblant (adaptant-lo a les característiques de cadascú). Em sap molt greu que es transmeta aquesta versió dels fets que no correspon amb la realitat, i una imatge que no reflexa qui sóc en cap àmbit, ni personal ni professional. És més, si qualsevol persona s’hagués sentit incòmoda o ofesa amb qualsevol informació comentada durant les entrevistes, haguera estat convenient que ho hagués manifestat durant la mateixa entrevista o en dies posteriors i, sense cap dubte, jo mateix m’haguera disculpat i aclarit qualsevol malentés. Jo almenys ho hagués fet així. Sóc psicòleg de formació, i en la meua trajectòria professional he participat de multitud de processos de selecció a llocs de diversa índole (directius, comandaments intermedis, personal de base…) realitzant infinitats d’entrevistes personals sense tindre cap problema ni d’aquest ni d’altre tipus. Tinc un bagatge professional i polític, públic i conegut. Hauré tingut major o menor encert en algunes decisions, però crec que no hi ha res que se’m puga reprotxar respecte a aquest assumpte. Mai he tingut un comportament masclista en cap àmbit. I a la institució que represente hi ha precedents (altres processos de selecció) en els quals he desenvolupat el mateix paper que desmenteixen la tesi dels comentaris contra mi abocats. Està sent molt desagradable aquest assumpte i m’entristeix profundament. Sols pregue que abans de jutjar, es valoren aquestes paraules, que es coneguen i valoren les relacions que he teixit durant la meua trajectòria vital i professional, que s’analitze la manera en què s’han anat assolint els objectius que m’he marcat, i que s’avaluen les decisions que he pres, ja que són els únics fets incontrovertibles. Podreu jutjar i concloure aleshores. Gràcies per llegir-me, i gràcies a tots els qui esteu donant-me suport en aquest moment tan desagradable».