Concentración en Gandia contra la violencia machista

Decenas de personas han participado, en la plaça Major de la capital de la Safor, en la concentración de condena por el asesinato machista que se produjo el pasado martes, 21 de febrero, en Gandia y que acabó con la vida de una mujer. La convocatoria la realizaba el Ayuntamiento de la ciudad.

Pau López, del Moviment Feminista de la Safor-Valldigna, era la persona encargada de leer un manifiesto en que quiso evidenciar “que este nuevo asesinato es la punta de iceberg de un sistema patriarcal y machista que día a día continua sometiendo a las mujeres”.

Decía Pau López que las mujeres están hartas por encontrase “ante la peor pesadilla machista de los últimos 10 años”. El manifiesto elaborado por dos trabajadoras del departamento de Igualdad del Ayuntamiento de Gandia, Ester Vidal y Tamara Alcúdia, declaraba la exigencia de que “la lucha contra la violencia machista sea una cuestión de Estado, en el que se involucre toda la sociedad”.

En el manifiesto se ha puesto de relieve la situación actual de la violencia machista en España que se ha cobrado la vida de 16 mujeres en lo que va de año. 5 de los asesinatos de mujeres, por parte de sus maridos o parejas sentimentales, se han producido en los últimos 4 días, situación que encendido todas las alertas de las diferentes administraciones públicas que se plantean que algo está fallando en la lucha contra esta lacra social.

Este es el manifiesto que se ha leído en Gandia, en la concentración de repulsa contra la violencia machista, en la que han participado decenas de vecinos de la ciudad:
«Estem ací per a denunciar que una altra dona més ha sigut assassinada pel fet de ser-ho. Una altra dona víctima del masclisme més ferotge impregnat, en ple segle XXI, en la nostra societat. Hui volem evidenciar que este assassinat només és la punta de l’iceberg d’un sistema patriarcal i masclista que dia a dia continua sotmetent les dones. Una cultura que culpabilitza les dones, que qüestiona l’hora a què ixen al carrer soles, una societat que, davant d’una agressió, encara pregunta quina roba portava la víctima eixe dia…

Estem davant d’una escalada de violència brutal. Duem cinc dones assassinades a l’Estat espanyol en els últims 4 dies i 16 en el que portem d’any.  Ens trobem davant del pitjor malson masclista dels últims 10 anys i estem fartes. Per això cridem que NI UNA MENYS, que ens volem ben vives i que alçarem les nostres veus contra el masclisme. Quantes dones assassinades més fan falta perquè algú faça alguna cosa?

Les dones exigim que la lluita contra la violència masclista siga una qüestió d’Estat. Que tota la societat s’involucre en esta lluita, que afecta la meitat de la humanitat: les dones. I demanem que s’impliquen totes les forces polítiques per a lluitar contra esta xacra social.

Hem de ser conscients que hem d’educar amb una perspectiva de gènere, que és la millor arma per a previndre futurs comportaments masclistes. Necessitem el suport de totes i de tots per trobar una resposta definitiva. Necessitem la complicitat dels publicistes, dels periodistes, dels polítics, dels sindicalistes, de totes i de tots els que vivim en esta societat.

Exigim la visibilització d’esta escalada masclista, rebutjant el tractament sensacionalista i morbós, que li atorguen alguns mitjans de comunicació de masses. Necessitem que s’aborde el tema des de la gravetat que comporta i amb un llenguatge que no perpetue el sexisme. I, sobretot, volem remarcar que els mitjans han de corregir l’ús que fan del llenguatge, perquè les dones no moren soles… Sempre hi ha un home que les assassina.

Volem mostrar el nostre suport a eixes dones que seguixen en lluita a la Porta del Sol, amb una vaga de fam que ja supera els 15 dies. Estes valentes companyes feministes que denuncien la poca visibilització i l’escàs suport públic que rep la lluita contra la violència masclista. Una d’elles ha sigut ingressada. Fins a on hem d’arribar?

Demanem un PACTE D’ESTAT urgent que acabe d’una vegada per totes i per a sempre amb el masclisme. Estem fartes dels minuts de silenci. Estem fartes d’haver-nos de manifestar quotidianament contra la violència irracional d’aquells que es creuen els propietaris de les seues parelles.

És l’hora de llançar un crit ben fort i ben contundent que acabe amb els assassinats. Tot el món ha de saber i a tot el món li ha de quedar ben clar, que a pesar de les bones paraules i de les declaracions d’intencions d’uns i dels altres, ENS CONTINUEN ASSASSINANT!!»