Decenas de personas reclaman en Gandia más recursos contra la violencia machista

Decenas de personas, en su gran mayoría mujeres, participaban, el lunes 19 de junio, en Gandia en un acto que se había promovido por varios ayuntamientos de la Safor, en el que se exigía al Gobierno español más recursos para la lucha contra la violencia machista.

Bajo el lema #19J Alerta Feminista, se reivindicaba la transferencia directamente a las Corporaciones Locales para que presten la atención jurídica, psicológica y social especializada y de proximidad a las víctimas de violencia de género y sus hijos. Para ello, el Gobierno central debería destinar una financiación plurianual, para que se pudiera prestar los servicios estables con plantillas públicas, conforme marcan las sentencias del Tribunal de Justicia de la Unión Europea. Lorena Milvaques, vicealcaldesa de Gandia, participó en la lectura del manifiesto en el que se reclama una inversión de 120 millones de euros para acabar con esta lacra social que ha costado la vida a 34 mujeres y 6 niños en lo que va de año. 

Este es el texto íntegro del manifiesto: 

«En el que portem d’any són 34 les dones assassinades per la violència masclista que també s’ha portat per davant la vida de 6 criatures. Les persones que hui estem ací presents estem fartes de compatibilitzar-les, d’assistir a minuts de silenci i concentracions, d’escoltar discurs de condemna, de laments i de dol. La violència masclista és una vulneració de drets humans perquè afecta al dret a la vida i la integritat de les dones. Per aquesta raó, considerem que la violència masclista és una qüestió d’Estat, que ens afecta a la meitat de la població, ja que té una causa estructural que és la desigualtat entre dones i homes.
En l’eradicació de la violència de gènere s’han de comprometre tots els recursos que siguen necessaris, com ja es va reclamar el 7 N del 2015, on es va produir la primera marxa estatal per reclamar que la violència de gènere deu ser considerada una qüestió d’Estat.
Creguem que l’Estat ha de compensar a les CCAA i els ajuntaments per les despeses dels serveis establerts per la llei estatal 1/2004. És evident la falta de pressupostos per a engegar polítiques relacionades amb l’educació i la prevenció. Els pressupostos de l’Estat destinats aquest any suposen un 0,00011% del total del pressupost, sent un 10% menys que fa 7 anys.
Això vol dir que se segueix sense assignar ni un euro a la prevenció en els àmbits educatius, sanitari i als mitjans de comunicació. A més, implica que no es millore la resposta judicial i no es cobrisca el cost dels serveis de les entitats locals establerts a la llei d’igualtat. En el cas particular de la Safor i la ciutat de Gandia, ens trobem amb una situació desoladora, ja que, a pesar de que es pretenen aplicar les polítiques d’igualtat, falta una formació amb perspectiva de gènere per als professionals, així com també garantir a les dones víctimes de violència de gènere que tindran el suport dels professionals en la menor demora possible.
Per aquest motiu necessitem que s’augmente la partida de 5 a 120 milions per garantir una atenció jurídica, psicològica i social de qualitat per a les víctimes de violència de gènere, que a sovint són revictimitzades pel sistema. Cal transferir de forma més directa i eficient als serveis socials de proximitat dels ajuntaments o mancomunitats que cobreixen la totalitat del territori de l’Estat.
Volem denunciar que l’atenció a les víctimes de violència sexual ha d’estendre’s fora de la parella o exparella, segons s’estableix en el Conveni d’Istambul de 2014. Així com també exigim una millora en la incidència de l’informe d’impacte de gènere del govern i estendre-ho a l’execució del pressupost.
Per això, convençudes que ha passat el temps de les paraules i és l’hora dels fets, ens fem presents en aquest Ajuntament amb una exigència molt concreta al Govern de l’estat: la consignació de 120 milions d’euros en la partida destinada a la lluita contra la violència masclista. Les polítiques impulsades des de l’Executiu han de comptar amb una avaluació de l’impacte de gènere i s’han de revisar i rendir comptes de les actuacions amb transparència.
No admetem rebaixes, ni més dilacions. Demanem que s’aprove sense dilació la reforma dels permisos perquè siguen iguals, intransferibles i pagats al 100%. Entenem que no és negociable el preu de la vida de les dones. I per això hui en molts ajuntaments s’està donant lectura a aquest manifest, com a primer avís de la decisió presa per les persones que no tolerarem la inactivitat, la indiferència o la incompetència dels poders públics a l’hora d’actuar amb celeritat i eficàcia per frenar la violència masclista. No hi ha eixida sense recursos que desenvolupen la llei integral i la milloren, i la prevenció de les violències masclistes. Demanem que es dote amb 120 milions d’euros la partida de transferències a les Corporacions locals, perquè és la porta d’accés a tot el sistema. Els recursos són la porta d’accés a tot el sistema d’atenció, no supeditada al fet que la víctima present, no retire o no es retracte de la seua denuncia.
En conclusió volem fer un crit contra la violència de gènere i reclamar a l’Estat, ja que sense recursos ni pressupostos adequats, els poders públics començaran a ser responsables de les violències masclistes».